TEXTOS
REFLEXIÓ DE LA REALITAT
Deixem de qüestionar coses pel simple fet de la por.
Estic ple de preocupacions sorgides de la visió actual. La meva visió ara i la meva visió educada.
Vull deixar clar, que, des de la meva actual percepció, no veig gran canvi en la manera de sentir por. Puc aclarir que aquesta sensació m'ha estat educada amb la mateixa simplicitat que la resta del món. Però tot canvia amb la manera en què aquesta por pot ser percebuda.
És un tema complicat: la percepció. Un concepte que va donada per l'evolució del subjecte. Aquest creixement personal exigit que classifica l'ésser humà, sense la possibilitat d'experimentar el simple desenvolupament de la percepció.
Tota percepció creix a mesura que creix el nostre núvol de possibilitat. Creiem que realment possibilitat va enllaçada per l'evolució?
I tant. No deixaré de comentar que la intuïció de l'home i la seva piràmide de creixement sempre classificaran el subjecte mitjançant les seves possibilitats. ¿Quin ser horrible em diu quines són les meves aptituds ...?
Es creen sensacions fosques i llunyanes de la llum. Aquesta sensació i emoció crea en l'ésser humà, en el "jo" una gran inseguretat en el seu desenvolupament. Madurar crea l'evolució de la persona, però en quin moment nosaltres els petits éssers que no tenim capacitat de pensar no estem sent manipulats per uns éssers anomenats adults. El tema de la majoria d'edat és un tema difícil de resoldre. L'hàbit dels adults crear la ceguesa de les diferents realitats que pot presentar la meva percepció. EL MEU ULL.
Vull veure com el meu ser vol veure. Crec que cada vegada que visualitzo un subjecte material el percebo d'una manera no pròpia de la meva consciència. La consciència deixa de ser una porta a la realitat i es converteix en un cadenat que canvia la seva clau cada any. L'aniversari només ens recorda aquesta falsificació que es produeix de la realitat. Però no podem definir la realitat com una simple percepció. La realitat es pot manipular. L'aprehenem manipulada.
HAIKU
Ventanas frías,
entre nosotros,
reivindican el sol.
Morada de duda,
el interrogante del
deseo...
V